Estaba tentado de escribir sobre la enésima polémica que varios partidos políticos protagonizan a propósito de la inmigración. Se trata de un asunto complejo en el que, sin embargo, algunos opinan con una alegría que asusta. Estos días he leído veintitantos textos de opinión al respecto y, la verdad, la mayoría de ellos nada nuevo aportan y la mayoría son simples enroques en posiciones previas.
Significativamente, el de la inmigración es un debate guadiana que apenas aporta ideas o visiones novedosas a pesar de que el movimiento de la población está también relacionado con la creciente globalización; la cual, por cierto, es básicamente comercial y financiera, ¡no humana!
Detalle este que Juan José Téllez sintetiza con acierto al constatar que «suele ser habitual que aceptemos dinero foráneo, mercancías, grandes superficies o productos deslocalizados, vengan de donde vengan, sin hacerles ascos siempre y cuando satisfagan nuestras necesidades»... pero los humanos que llegan del extranjero son otra cosa.
«Miles de años de historia y seguimos siendo una tribu. El pensamiento único predica la buena nueva de la globalización pero seguimos apegados a la intimidad de la caverna, al terruño como patria y al clan como último refugio. Al menos en lo que se refiere al trato con los seres humanos (...) El diferencial que encierran las palabras nacional o extranjero parece reducirse al ámbito de las relaciones personales y nos enorgullecemos, en cambio, de que caigan las fronteras comerciales aun a riesgo de consumir activos financieros contaminados».
Lo dicho, tentado estaba de escribir sobre inmigración, pero Téllez expresa lo esencial de cuanto quisiera decir; así que aplicaré uno de los principios de la Blogosfera, el de compartir: Pulse aquí y lea «Un sociedad sin papeles», en Nueva Tribuna.
Efectivemente, vengo de leer el artículo que recomiendas y sin duda es muy interesante. Es un tema complejo y la información que se encuentra en los medios la mayoría de las veces es más ruidosa que aclaratoria. El artículo "Una sociedad sin papeles" aclara muchas cosas, entre otras la incosistencia e incoherencia de algunas de las medidas del gobierno Zapatero que no encajan con sus discursos sobre la inmigración. El apoyo a la directiva de la vergüenza fue eso, una vergüenza.
ResponderEliminarUn placer venir por aquí.
Un beso
Hola Félix, una pregunta: tots sabem que els gallecs van emigrar a Veneçuela durant l'època de la dictadura franquista. Però malgrat la propaganda contra Veneçuela pels principals mitjans de comunicaicón, creïs que hi ha espanyols que emigren a Veneçuela al present segle i que s'hagin quedat? Perquè sabem que els espanyols emigraven fa més de 40 anys anys a Veneçuela quan era un diamant i no com ara i segons la premsa hi ha un caos.
ResponderEliminarUna abraçada.
La comunitat que més mà d'obra va aportar a Veneçuela va ser Canaries. També hi ha gallecs, cert, però no va ser el país preferit, ni de bon tros; els països als quals van emigrar més gallecs van ser Cuba (segle XIX i fins als anys trenta del XX) i sempre Argentina (Buenos Aires és encara avui la ciutat del món on resideixen més gallecs, sumats els fills dels que hi van anar, sense comptar els néts!)
EliminarL'emigració gallega va patir un descens notable en els anys setanta i sobretot, en els vuitanta.
La immensa majoria dels que van marxar no han tornat i entre els retornats més del 90% són persones ja jubilades o que han fugit dels episodis de crisi que en diferents moments han afectat uns i altres països.
D'altra banda, no et deixis confondre pels qui fan generalitzacions o extreuen conclusions axiomàtiques de caràcter econòmic basades en conjuntures polítiques que són en gran part provocades.
Veneçuela segueix sent un país ric, molt ric !, i no només pel petroli. Una altra cosa és que la seva Administració no sigui la més adequada i que acusi un agressiu assetjament financer, sense oblidar la maniobra d'EUA i els seus aliats (saudites inclosos, entre d'altres) per abaratir el petroli per raons domèstiques i amb la finalitat afegida de rebentar les comptes del "enemic" (Aràbia vol debilitar l'economia iraniana i EUA la d'aquest país i la veneçolana). És un episodi molt complex, irresumible en un comentari.
De Veneçuela i altres països tornen molt pocs emigrants.
Des de fa 3/4 anys hi ha un notable repunt de l'emigració gallega, però gairebé tots els que marxen trien països europeus (Gran Bretanya, Suïssa i Alemanya per sobre de tots).